GALLEGU II

De cop i volta la Sonia va despertar. Dijous, a mitja tarda.

Sortim avui? La liem una mica, perquè si, perquè ens ve de gust i perquè avui és avui?

Doncs no vem trigar gaire a apuntar-nos a la seva brillant idea, potser una hora després ja ho teníem tot lligat.

No té gaires misteris el tema, es comença sempre amb unes caipiriñas, com no? a Enric Granados a Chupar bien niñas com diu la Brasileña que ens les serveix... no sé per quí ens ha pres però en fin, a chupar! i quan ja notem que les caipiriñes demanen algo sòlid on reposar aixequem el cul dels butacons vermells del bar tantes vegades ja repetit el ritual, i ens disposem a buscar algun substitut del Gallegu digne de la trobada, del moment.

I no ens podem queixar, la tria va estar molt bé, una taula rodona, zona fumadors (tot i que la Sara ja és ex), bé de preu, original. LA POLPA. Raviolis de carpaccio, llom de Dorada, fondue de fruites, mmm...

http://www.lapolpa-restaurant.com/

La conversa immillorable, la companyia de nivell, els riures i la complicitat de campionat. Nit d'èxit total, reines així dóna gust. De "la copa" de després millor no en donem gaires detalls, per a mantenir certa intimitat de la trobada, jejeje.

Ho repetim quan calgui, quan vulgueu, quan ho necessitem, quan sigui.

Fins la propera.

RETROBADA AL GOLIARD

Feia temps que no hi anàvem a sopar, feia temps de fet que no sopàvem la meva Martona i jo... podríem dir que el final del 2008 ens ha tingut una mica descol.locades a les dues... però no podíem acabar l'any sense veure'ns. Va ser l'excusa perfecta, va ser un mail que va enviar la cargolina, i de seguida les companyes d'aquell gran viatge Escocés s'hi van apuntar.
Hi havia notícies aquesta vegada... totes bones, tot un somriure enorme i uns ulls brillants els que lluia ahir la de terres de Ponent.
Esther disfruta del bon moment, nosaltres volem ser-hi a prop per a compartir-lo amb tu.
El restaurant ens porta sempre bones vibracions. El GOLIARD.

Acabem rendides a la freqüent idea de compartir el primer (el nostre amic Raul ja sap com ens agrada...) i els segons de luxe, 2 de bacallà amb crema de patates i una de Filet! Toma ya!

Un sopar necessari abans d'acabar l'any noies, us trobava a faltar.

El 2009 pinta bé, mooooolt bé.
Gràcies per proposar-lo Esther.
Ànims Marta.
Fins la propera.

SORPRESA SORPRESA!!!

Era evident que no podíem deixar el seu aniversari sense celebrar aquest any... Ho ha passat malament i és de les persones més entregades, honestes, fermes i dolces que conec. La Sara i jo ho vem tenir clar desde molts dies abans, l'hem de liar grossa!

I quan la Sari i jo ens hi posem, no hi ha qui ens freni.

Vem quedar la Sonia i jo per a un soparet mano a mano, com tantes altres vegades. Ella mateixa havia reservat taula per a dos. (Cap problema, una trucada i l'anul.lo ràpidament).

I abans de sopar, of course unes copes al Borneo.

Uns Mojitos.

I mentres anem arreglant el món, marejant-lo com acostumem a fer... Ostres! El Ferran!!!!! i la Montse!!!! i la...

Qué fan aquí????

Doncs qué vols que hi fagin, Sonia??? Venen per tu, i per anar a provar un dels restaurants mítics de les nits de dijous pel Born. El sopar no podia ser en un altre lloc:

http://barcelona.salir.com/meson_rincon_de_galicia

"El Gallego", of course, amb aquelles estovalles... la taula de sota les escales que és la teva preferida eh? Perfecte. No va faltar de res, cerveseta sense alcohol per "la Kinder", pulpito, pimientos del padrón, croquetes, lacón... i cómo no? Un bon turbio.

Acabar una festa sense copichueles porta mala sort diuen així que nosaltres no volem arriscar i tenim clar que el Barroc serà una bona opció. Mmmmmm, que bò el Xarop aquest que diu la pata! i a sobre amb espectacle inclòs! ;)

Després un ranci i una mica desert Màgic per acabar de cremar els últims minuts de la nit.

Veure el somriure de la sonia, veure la pell de gallina al descobrir el percal i veure la felicitat de presumir de regals i d'amics ha fet que tot plegat hagi valgut tant la pena... però tant...

Fins la propera! (sorpresa o no).

Cris

SOPARET COMISIÓN

Ara feia dies que no quedàvem els integrants de la Comisión de Actos y Festejos FCC. Dijous passat, president i presidenta es posen a la labor i convoquen el primer soparet d'aquesta tardor, el President tria lloc... que miedo...

Però com que mai proposa res, doncs deixe'm-lo fer...

Proposa el BEMBI, restaurant Hindú a Consell de Cent i he de confessar que va estar molt bé.

Menú degustació, 2 ampolletes de vi, cafès, postres, 40 Eurillos, dins de l'habitual.

Visca el president, visca la Comisión i visca els 9 anys que fa que quedem regularment per a liarla!!!!

Fins la propera que serà bastant més heavy que aquesta última.

;)

RELAX & NOODLES

Un peeling con hidratación corporal, un masaje relajante y una higiene facial.

Qué tal? Sona bé o no?

Doncs exactament aquesta era la meva proposta avui per a un matí de dilluns plujós després d'un cap de setmana complicat. Era part del meu regal d'aniversari una mica ampliada per aprofitar (ja que hi vaig...).

Increible, totalment recomanable.

El preu no és excessiu i és imprescindible que de tant en tant ens concedim aquests luxes. Per qüestió de salut ni que sigui com diu la Nancy, l'encantadora noia que m'ha atès.

http://www.aquadiagonal.com/ (al Princesa Sofía).

Amb la pell renovada, nutrida i asquerosament relaxada vaig a gaudir d'un altre moment de luxe, aquest sense preu...

Ens trobem a la Illa amb la Martona. Una volta, quatre compres i un dinar deliciós ràpid i barato. NOODLES!!

http://www.udon.es/

Feia massa que no ens veiem i no hem parat, però entre tema i tema hem tingut clar el que havíem de demanar. La veritat és que amb la Marta qualsevol plat es converteix en un aconteixement, triem els ingredients en funció de l'estat d'ànim, del que demana cadascuna, del postre, del vi... és una artista!!!!

Avui estava clar:

GYOZA. Raviolis japonesos farcits de porc, col i verdures.

SEAFOOD ROLL. Rotllos de noodles amb llagostí, alvocat i maionesa.

NOODLES fins integrals fets en wok. Un de pollastre i un altre de carn.

Mmmm... i després aquest cafè al Laie, per a tancar un dia d'inici d'una setmana que pinta molt bé, molt, molt bé.

Fins aviat Martona, ha estat diferent i intens com sempre.

Cris.

RAQUI CRISTINA BARCELONA

M'ha fet gràcia la idea del Xavi, la Raqui terremoto i jo a Barcelona tenim tant per viure...
Aquest dijous una vegada més n'és un exemple.
Quedem a les 21h.
Ella ve directa del banc. Raquel no treballis tant!!!
i anem a un dels llocs preferits per les dues (una de tantes coses en comú que tenim...) a menjar-nos un Sergi i un Pol.
No, no és que aquella nit lliguéssim, és que vem anar al Carrer Aribau, al Sandwich&friends.

http://www.sandwichandfriends.com/

Després d'estar una bona estona recuperant els dies perduts, comentant la setmana, la feina, les batallites de Costa Rica i temes varios d'horari infantil, decidim anar a per un dels nostres intensos mano a mano de discussions "sin censura" però per fer-ho necessitem com sempre...
Algún Mojito.

El que Costa Rica va unir que no ho separi l'home.
A partir del segon el debat es torna més i més interessant però les conclusions i els temes de conversa quedaran allà, entre les 4 pareds del Toscano, forever.
C/Aribau 167 (amb París)

Raquel nos vemos allí en nuestra próxima sesión!

Fins aviat.

Cris

EL REGRESO

Ahir vem repetir una de tantes trobades amb la meva granadina preferida.

Han passat 6 mesos sense que poguéssim fer-ho i ahir per fi!

A les 20h, com sempre, al nostre racó preferit , aquesta magnífica cantonada de Rambla Catalunya amb Gran Via.

Entrem i hem d'apuntar el nom, com sempre hi ha cua, però no passa res, és l'excusa perfecta per fer la primera cerveseta de la nit a la barra.

Ens apunten el nom a la llista.

Maribé. ¿Como no? de vegades toca Antonia, o Mari Puri, depèn.

I allà estem, amb els pimientos del padrón, una altra birri, el pernil, una altra birri, algun montadito i una altra...ja no les puc comptar.

Arreglem el món, o el maregem, no sé exactament però que bé que senta!

Aquesta vegada la nit s'allarga però qué coi! val la pena! fa tant de temps que no la teníem per Barcelona... i es va incorporant gent, perfecte.

Sempre serà el nostre racó d'anàlisis i reflexions.

Te echo de menos Ana!

Besos.