Vem quedar la Sonia i jo per a un soparet mano a mano, com tantes altres vegades. Ella mateixa havia reservat taula per a dos. (Cap problema, una trucada i l'anul.lo ràpidament).
"El Gallego", of course, amb aquelles estovalles... la taula de sota les escales que és la teva preferida eh? Perfecte. No va faltar de res, cerveseta sense alcohol per "la Kinder", pulpito, pimientos del padrón, croquetes, lacón... i cómo no? Un bon turbio.
Acabar una festa sense copichueles porta mala sort diuen així que nosaltres no volem arriscar i tenim clar que el Barroc serà una bona opció. Mmmmmm, que bò el Xarop aquest que diu la pata! i a sobre amb espectacle inclòs! ;)Després un ranci i una mica desert Màgic per acabar de cremar els últims minuts de la nit.
Veure el somriure de la sonia, veure la pell de gallina al descobrir el percal i veure la felicitat de presumir de regals i d'amics ha fet que tot plegat hagi valgut tant la pena... però tant...
Fins la propera! (sorpresa o no).
Cris
El que Costa Rica va unir que no ho separi l'home.
Això si, no oblideu portar la cartera ben plena, alguna cosa havia de ser negativa davant d'un matí tan perfecte no? Sincerament picar arran de platja una qualitat així es paga. Com tot.
Fins aviat.
Cris
Rambla avall fins al C/Carme i una mica més enllà arribem al Restaurant Mexicà recomanació d'un company de feina de la Laura.
La ruta no va acabar aquí. Ens vem deixar portar pels carrers del Raval, soportant el calor intens però amb el plaer de pegar una bona passejada pels carrers exòtics on anàvem trobant racons i històries per comentar. Buscàvem una de les grans aficions de la Sara perquè sap que seria un bon descobriment per mi...Doncs allà anem. Ens passem una estona mirant, voltant, només somrient i agraint portar els estòmags tips per no arrassar totes les parades compulsivament. Però hem de pensar amb el cap i aquí la Sara comença a treballar. Anem a les parades de peix. Cris, has de comprar un bon peix pel sopar d'avui.
Jo l'escolto i em deixo portar.
Peixateria Palmira, la Puri, la Nuri, Marisc Nineta, El Peix de la Mèrcè... Finalment compro un parell d'Orades.
De postre les dues ho tenim clar voltant per allà no hi ha dubte: fruita amb xocolata.
I al sortir passem pel celler. http://www.cellerboqueria.com/
Per un sopar amb peix ho tenim clar: un Gessamí, la Sara també se n'emporta una, avui que corri el Gessamí a tot arreu! És boníssim, no deixeu de provar-lo quan en tingueu ocasió.
I així acaba la nostra tarda de ruta no sense abans concretar que hem de repetir aquestes sortidetes culinaries, o pijigourmets com les anomena ella.
Per cert, el sopar boníssim.
Fins la propera.
Cris
