Era evident que no podíem deixar el seu aniversari sense celebrar aquest any... Ho ha passat malament i és de les persones més entregades, honestes, fermes i dolces que conec. La Sara i jo ho vem tenir clar desde molts dies abans, l'hem de liar grossa!
I quan la Sari i jo ens hi posem, no hi ha qui ens freni.
Vem quedar la Sonia i jo per a un soparet mano a mano, com tantes altres vegades. Ella mateixa havia reservat taula per a dos. (Cap problema, una trucada i l'anul.lo ràpidament).I abans de sopar, of course unes copes al Borneo.
Uns Mojitos.
I mentres anem arreglant el món, marejant-lo com acostumem a fer... Ostres! El Ferran!!!!! i la Montse!!!! i la...
Qué fan aquí????
Doncs qué vols que hi fagin, Sonia??? Venen per tu, i per anar a provar un dels restaurants mítics de les nits de dijous pel Born. El sopar no podia ser en un altre lloc:
"El Gallego", of course, amb aquelles estovalles... la taula de sota les escales que és la teva preferida eh? Perfecte. No va faltar de res, cerveseta sense alcohol per "la Kinder", pulpito, pimientos del padrón, croquetes, lacón... i cómo no? Un bon turbio.
Acabar una festa sense copichueles porta mala sort diuen així que nosaltres no volem arriscar i tenim clar que el Barroc serà una bona opció. Mmmmmm, que bò el Xarop aquest que diu la pata! i a sobre amb espectacle inclòs! ;)Després un ranci i una mica desert Màgic per acabar de cremar els últims minuts de la nit.
Veure el somriure de la sonia, veure la pell de gallina al descobrir el percal i veure la felicitat de presumir de regals i d'amics ha fet que tot plegat hagi valgut tant la pena... però tant...
Fins la propera! (sorpresa o no).
Cris
