M'ha fet gràcia la idea del Xavi, la Raqui terremoto i jo a Barcelona tenim tant per viure...
Aquest dijous una vegada més n'és un exemple.
Quedem a les 21h.
Ella ve directa del banc. Raquel no treballis tant!!!
i anem a un dels llocs preferits per les dues (una de tantes coses en comú que tenim...) a menjar-nos un Sergi i un Pol.
No, no és que aquella nit lliguéssim, és que vem anar al Carrer Aribau, al Sandwich&friends.
Aquest dijous una vegada més n'és un exemple.
Quedem a les 21h.
Ella ve directa del banc. Raquel no treballis tant!!!
i anem a un dels llocs preferits per les dues (una de tantes coses en comú que tenim...) a menjar-nos un Sergi i un Pol.
No, no és que aquella nit lliguéssim, és que vem anar al Carrer Aribau, al Sandwich&friends.
Després d'estar una bona estona recuperant els dies perduts, comentant la setmana, la feina, les batallites de Costa Rica i temes varios d'horari infantil, decidim anar a per un dels nostres intensos mano a mano de discussions "sin censura" però per fer-ho necessitem com sempre...
Algún Mojito.
El que Costa Rica va unir que no ho separi l'home.
A partir del segon el debat es torna més i més interessant però les conclusions i els temes de conversa quedaran allà, entre les 4 pareds del Toscano, forever.
C/Aribau 167 (amb París)
Raquel nos vemos allí en nuestra próxima sesión!
Fins aviat.
Cris
Algún Mojito.
El que Costa Rica va unir que no ho separi l'home.A partir del segon el debat es torna més i més interessant però les conclusions i els temes de conversa quedaran allà, entre les 4 pareds del Toscano, forever.
C/Aribau 167 (amb París)
Raquel nos vemos allí en nuestra próxima sesión!
Fins aviat.
Cris
2 comentarios:
Jo només et puc dir... quin perill el Toscano!!!!!!
Petonets, nina!
Sembla que saps de qué parles oi???? jejeje igual que la Ribi!
Visca el Toscano i els seus cocktails!!
Petonets dolça!
Publicar un comentario